ossa Wordlist from Comphistsem Frankfurt, Jan. 2016: n ACC pl | n NOM pl os NOM sg Ossa f VOC sg | f NOM sg | f ABL sg ossa f VOC sg | f NOM sg | f ABL sg Ossa n ACC pl | n NOM pl | n VOC pl ossum
Georges, Ausführliches lateinisch-deutsches Handwörterbuch, 8. Aufl. (1913) ōs,¹ ōris, n. (altindisch As, der Mund), I) das Antlitz, Gesicht, A) im allg.: 1) eig., Plaut., Cic. u.a.: os suum non solum ostendere, sed etiam offerre, Cic.: per ora hominum traduci, Liv.: incedunt per ora vestra magnifici, Sall.: alci os percutere, Sen.: alci os sublinere, s.(show full text) os,² ossis, Genet. Plur. ossium, n. (vgl. altindisch asthi, Bein, Knochen, griech. ὀστέον), I) das Gebein, der Knochen, das Bein, Plur. ossa = die Gebeine, das Gerippe, Cic. u.a.: dolorem cineri eius atque ossibus inussisti, Cic.: ossa beluae, Gerippe, Plin.: so auch lacertarum et serpentium, Vitr. –(show full text) Ossa, ae, f., wie im Griechischen [m. nur Ov. met. 1, 155] (Ὄσσα), sehr hoher Berg in der thessal. Landschaft Magnesia, an der Küste des Sinus Thermäus, j. Kissavo, Mela 2, 3, 2 (2. § 36). Verg. georg. 1, 281. Plin. 4, 30 (Akk. Ossam). – griech. Akk.(show full text) ossum, ī, n., s. 2. os.. Lewis & Short, A latin dictionary (1879) os, ōs, ōris (no gen. plur.), n. kindr. with Sanscr. āsya, os, vultus, facies, the mouth (syn. bucca): quam tibi ex ore orationem duriter dictis dedit, Enn. ap. Non. p. 512, 8: ex ore in ejus os inflato aquam dato palumbo, Cato, R. R. 90: ad haec omnia(show full text) os, ŏs, ossis (collat. form ossum, i, Varr. ap. Charis. p. 112 P.; Att. ap. Prisc. p. 750 ib.; Tert. Carm. adv. Marc. 2, 196: ossu, u, Charis. p. 12 P.—In plur.: OSSVA for OSSA, freq. in inscrr., Inscr. Orell. 2906; 4361; 4806; Inscr. Osann. Syll. p. 497,(show full text) Ossa, Ossa, ae, f. (m., Ov. M. 1, 155), = Ὄσσα, a high mountain in Thessaly, now Kissovo, Mel. 2, 3, 2; Plin. 4, 8, 15, § 30: ter sunt conati imponere Pelio Ossam, Verg. G. 1, 281: Ossan, Ov. F. 1, 307.—Hence, Ossaeus, a, um, adj.,(show full text) ossum, ossum, i, n., v. 2. os. Gaffiot, Dictionnaire latin-français (2016, ex 1934), merci à G. Gréco, M. De Wilde, B. Maréchal, K. Ôkubo! os,¹ 1 ōs, ōris, n. I1 bouche, gueule : Cic.Nat.2, 122 ;Pis.13, etc. ; alicujus postremum spiritum ore excipere Cic.Verr.2, 5, 118, recueillir sur les lèvres le dernier souffle de qqn, cf. Virg.En.(show full text) os,² 2 ŏs, ossis, gén. pl. ossium, n., 1 os, ossement : cineri atque ossibus alicujus solacium reportare Cic.Verr.2, 5, 128, rapporter une consolation aux cendres et aux restes [os] de qqn, cf. Cic.Verr.2, 1, 113 || [poét.] moelle des os =(show full text) ossa,¹ 1 ossa, pl. de os 2. Ossa,² 2 Ossa, æ, f. (Ὄσσα), le mont Ossa [en Thessalie, séjour des Centaures] : Virg.G.1, 281 ;Ossan [accus. grec] Ov.F.1, 307 || Ossæus,a, um, de l'Ossa : Luc.6, 334. ossum ossum, ī, n., v. os 2 →. Дворецкий И.Х., Отличный латинско-русский словарь (1976) ossum ossum, in (gen. Pac ossuum) AG, Ap = os II. DuCange, Glossarium mediae et infimae latinitatis (1883-7) OS, Oris. In Ore gladii. Vetus versio Lucae cap. 21. voce 24: Πεσοῦνται στόματι μαχαίρας, Cadent in Ore gladii. Theophanes: Στόματι μαχαίρας ἀπέϰτεινεν. Hist. Misc.: Ore machaerae occidit. Ita etiam Theophylactus Simoccata lib. 7. cap. 8. Gregorius Turon. lib. 2. Hist.: Ne universa multitudo in Ore gladii rueret. Annal.(show full text) OS, Ossis, Tibia. Miracula B. Catha rinae Suecicae n. 3. tom. 3. Martii pag. 521. col. 2: Quo facto, extendebat filius mortuus unum Os: quo viso pater et omnes alii praesentes, qui hoc inspiciebant, fortius clamabant pro auxilio dictae Dominae Catharinae: et sic extendit secundum: deinde brachia et caput,(show full text) OSSA, Tibiale, caliga. Vide in Osa. OSSUM, pro Os, ossis, seu ὀστέον, usurpat Arnobius junior in Comment. in Psal. 138: Tibi occultum non est nec Os meum, id est, Ossum meum, quod fecisti in occulto. Ita etiam sua aetate usurpatam hanc vocem testatur S. Augustinus. Carisius lib. 1. Instit. Grammat.: Tonitru, Cornu, Ossu, Οστέον, et(show full text) Köbler, Gerhard, Lateinisches Abkunfts- und Wirkungswörterbuch für Altertum und Mittelalter (thanks to the author, http://www.koeblergerhard.de/Mittellatein-HP/VorwortMlat-HP.htm) (2010) os ōs, lat., N.: nhd. Antlitz, Gesicht, Gestalt, Mund (M.), Maul, Gesicht, Stirn, Dreistigkeit, Unverschämtheit, Maske, Larve, Zunge, Mundwerk, Sprache, Aussprache, Beredsamkeit, Organ, Mundart, Dialekt, Mündung, Eingang, Loch; ÜG.: ahd. anasiuni Gl, N, antlutti Gl, gaganwurti Gl, gimundi Gl, houbitloh Gl, (koson) N, (wort) Gl, loh Gl,(show full text) os os, lat., N.: nhd. Gebein, Knochen, Bein, Hartes, Innerstes, Innerstes von Früchten, steinharte Schale (F.) (1), Schreibgriffel, Schneide eines Schwertes; ÜG.: ahd. bein Gl, N, NGl, T, gibeina Gl, (grab) N; ÜG.: as. ben SPsPF; ÜG.: ae. ban Gl, lichama; ÜG.: afries. ben AB; ÜG.: mhd.(show full text) ossa ossa, mlat., F.: Vw.: s. hosa Ossa,¹ Ossa (1), lat., F.=ON: nhd. Ossa (Berg in Thessalien); Q.: Verg. (70-19 v. Chr.); I.: Lw. gr. Ὄσσα (Óssa); E.: s. gr. Ὄσσα (Óssa), F.=ON, Ossa (Berg in Thessalien); weitere Herkunft unklar, vielleicht zu gr. ὄκρις (ókris), F., Spitze, Ecke, Kante, Bergspitze; idg. *ok̑ri-, *ok̑ro-, Sb.,(show full text) ossa,² ossa (2), lat., F.: nhd. Knochen, Bein; ÜG.: ahd. gibeina MF, gibeini Gl, NGl, PT=T, T; ÜG.: mnd. bente; Q.: Orib. (um 325-um 403 n. Chr.), Gl, MF, NGl, PT=T, T; E.: s. os; L.: Georges 2, 1411, Latham 326a ossum (ält.) ossum (ält.), lat., N.: nhd. Knochen, Bein; Vw.: s. super-; Q.: Gell. (um 165 n. Chr.); E.: s. os; L.: Georges 2, 1411, TLL, Latham 326a Graesse, Orbis Latinus 1909 Ossa villa Beinweiler, eh. Klst., Schweiz (Basel).